No em preocupa que la gent no ens voti i no sortim representades a l’ajuntament:
Sortim o no, l’endemà estaré una altra vegada tornant a treballar per transformar aquesta societat que considero podrida i corrupta, treballant des d’on ho he fet sempre, i cada dia som més, des del carrer, des dels col·lectius de base, ja siguin de l’esquerra independentista o dels diversos moviments socials i populars dels quals participo. Defenso, i ho he fet sempre, que els canvis radicals no els fan els partits des dels ajuntaments; els fan les persones conscienciades: des del carrer, els instituts, les universitats, les fàbriques, els llocs de treball...
No em preocupa que no tinguem els mitjans econòmics que tenen la resta de partits “oficials”:
Ja que considero del tot aberrant, que en temps de crisi com estem, els partits es gastin quantitats astronòmiques en dissenyar aquestes macrocampanyes a l’americana. Amb autocaravanes, amb camionetes, amb pantalles i cartells gegants, anuncis molt cars a cada cantonada, plagiant cançons...; tot amb diners públics o regals d’entitats privades que em generen molta desconfiança. A més a més, la CUP és una candidatura participativa on entre totes ho fem tot, no necessitem ni volem contractar a tercers perquè ens facin la campanya.
No em preocupa que ens menyspreïn:
Estem acostumades a ser menyspreades, i no per això fer-nos enrere. Als poders fàctics que ens dominen i governen, mai els hi ha interessat que surtin opcions vertaderament revolucionàries, que diguin sense cap mena de por la veritat i que treballin des de la base per canviar aquesta maleïda societat explotadora, amb coherència i disposades a no cedir mai davant de les seves enganyifes i pomes enverinades. I és per aquest motiu, que dia sí, nit també estem al carrer, intentant transmetre el discurs de l’esquerra independentista en tots els àmbits. Contra el seu menyspreu tenim la nostra il·lusió, il·lusió de transformar aquesta societat en una altra on no hi hagi explotació de cap tipus.
No em preocupa que ens acusin de ser una opció més, que ens corromprem o que tard o d’hora cedirem, que som joves...:
No cedirem perquè tenim clar el que estem fent. I això no és presentar-nos únicament a les eleccions i de pas jugar al seu joc de titelles. El que estem fent des de tots els àmbits, és construir un contrapoder popular capaç de transformar “des de fora” (amb l’ajuda, a poder ser, de “des de dins”) aquesta societat. Posem l’ètica revolucionària per davant de qualsevol interès econòmic i treballem assembleàriament per que tots els nostres principis no es puguin corrompre.
No té res a veure en si una és jove o no, té a veure amb el compromís, la participació de totes, la coherència i la formació. La llista de la CUP, així com la resta de gent que ens dóna suport, està plegada de persones considerades “grans” que mai s’han corromput i que sempre han tingut molt clar que la independència, el socialisme, el internacionalisme, el feminisme i l’ecologisme són imprescindibles per a la supervivència del poble català. I davant d’això no hi ha renúncies possibles. Vam dir “no” a l’Estatut del 2006, vam rebutjar la sentència sobre la immersió lingüística, estàvem el 10 de juliol a Barcelona...; hem rebutjat sempre el projecte d’Europa que ens volen imposar i les seves conseqüències com el Pla Bolonya, la normativa del foc..., hem dit sempre que no a les retallades socials que tant perjudiquen a la ciutadania, hem defensat sempre sense por que hem d’acabar d’una vegada per totes amb l’explotació capitalista...; hem rebutjat tots els atacs que el imperialisme ha comès contra diversos pobles del món, rebutgem la llei de partits...; hem organitzat conjuntament a molts altres col·lectius diades com les del 8 de març, 17 de maig, 28 de juny o 25 de novembre, així com ens formem per combatre el patriarcat en tots els seus àmbits...; i hem defensat sempre que les arrels no naixen del ciment, que no volem un cementiri nuclear, que no volem pudors de la petroquímica... En definitiva: cap renúncia.
No em preocupa que ens acusin d’antidemocràtics:
Democràcia no és poder votar cada 4 anys a les opcions que més tenen, i per tant que més campanya poden fer. Democràcia és participar, democràcia és decidir, democràcia és poder opinar sense que ningú et censuri, democràcia és autodeterminació. No estem aquí per reproduir els rols i tics de la democràcia burgesa, estem aquí per combatre-la i superar-la. Apostem per assemblees de barri; escoles, instituts i universitats públiques i participatives, pressupostos participatius..., en definitiva democràcia directa i participativa en contraposició a la partitocràcia actual: corrupta, burocratitzada fins al moll de l’os i als interessos dels que més tenen.
I per acabar, perquè de fet, hi ha masses coses que podria dir que no em preocupen (malauradament n’hi ha moltes més que si que em precoupen), voldria dir-ne una més, no em preoCUPa que no us agradi aquest article, perquè sé del cert que a molta gent no li agradarà, perquè a molta gent no li agrada que es digui la veritat (deuen estar bé com estan), perquè ens han educat a que tinguem por als canvis reals, als canvis radicals, però són aquests i només aquests els que ens duran a una vertadera alliberació de l’espècie humana. Emplaço a la ciutadania a no tenir por, a no tenir prejudicis i a venir a col·laborar amb l’esquerra independentista (en tots els seu àmbits) perquè aquesta és l’única manera de que vegeu que no som diables que mengem criatures. Que som persones alegres i combatives, i que tenim clar que no tenim aturador, que lluitàvem ahir, lluitem avui i ho farem demà, perquè fins que no derroquem els pilars del sistema que ens oprimeix, no estarem mai satisfetes.
Santi Fortuny
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada