Els interessos econòmics, un obstacle permanent per a l'independència

Avui és notícia que en Laporta ha negociat en contra de la voluntat del seu partit entrar a la llista d'ERC a les eleccions municipals de Barcelona.

A aquestes alçades, aquest fet no ens hauria d'estranyar gens. Qualsevol personalitat dels partits polítics actuals no dubtarà en fer prevaldre els seus interessos econòmics particulars si ha de triar entre aquests o l'independentisme.

Això ha estat així des de l'inici del catalanisme contemporani. La fundació de la Lliga de Catalunya de Francesc Cambó l'any 1887 n'és un exemple. Aquests, a Catalunya tenien un discurs, però a Espanya en defensaven un altre per no fer perillar els seus interessos mercantils. Vegeu la definició de botifler.

L'actualitat no és pas gaire diferent. ERC, quan va veure els beneficis econòmics de ser un mer gestor de l'estat espanyol no va dubtar en oblidar-se, a la pràctica, de l'independentisme, i encara més del tema social.

Avui hem viscut un nou episodi d'aquesta manera de fer amb l'anunci fet per en Joan Laporta. Aquest, escudat amb un hipotètic front independentista, no ha dubtat en adherir-se a la llista d'una formació com ERC, que va permetre que el PSC governés amb absoluta tranquil·litat a l'ajuntament a canvi de res.

I és que per en Laporta, ser un patriota significa haver fet un anàlisi de mercat i haver vist, després de la manifestació del juliol del milió i mig de catalans, que el segment de mercat polític independentista estava sense cobrir després de que ERC l'abandonés. Així, liderar aquest sector li permetria arribar a uns càrrecs de gestió que després d'acabar l'etapa del Barça, li podrien seguir donant el que tothom desitja: fama i diners.

I la història es repeteix un altre cop. La solució? Ben senzilla. Organitzem-nos i no permetem que el nostre projecte vagi a l'antull d'un sol personatge. Només així podrem bastir un projecte que creixi sòlid i lliure d'interessos econòmics personalistes i, de pas, aconseguirem no malbaratar la preuada energia que la gent de bona fe hi aporta.

Article escrit per en Guillem, militant de la CUP de Tarragona