Sí, sí, "vaja"...

Aquesta setmana hem estat testimonis de l'enèsima manipulació político-mediàtica. Un dirigent espanyol resident a Tarragona s'ha fabricat una campanya a mida, de la qual la tàctica més eficient ha estat la que li ha comportat menys despeses, tot i embutxacar-se dia rere dia milers d'euros d'un sector públic que, quan arriba l'hora, fot a parir. I, malgrat que la diva americana que ha pres com a atractiu representa, en certa part, l'oposat al seu partit, ha comptat amb certa difusió.

Sóc conscient que aquest article col·labora en aquesta campanya de presència que el màrqueting polític aprovaria amb matrícula d'honor (ara les idees i les propostes són equiparables a un simple iPhone). Tanmateix, crec que cal que tots plegats fem una reflexió sobre el que representa això per a la política tarragonina.

Amb uns mitjans públics dirigits sense apel·latius i un sector força important dels privats en mans dels òrgans comunicatius dels partits, els ciutadans ja no sabem què pensar i ja no ens informem (conseqüència de la sobresaturació del mercat). Per això no faré cap crítica destructiva al sentit del vídeo o al color de les ulleres. Si en una assemblea de la CUP això s'hagués plantejat, hauria dit: per què no? Si no ens treuen als mitjans quan fem propostes, per què no provar d'acaparar portades per altres vies? La intenció del sistema parlamentari actual és que per votar-te t'han de conèixer, per bé o per mal, independentment de què proposis. Potser la dignitat i el fet de no creure'm una corporació amb una marca per vendre hauria evitat aquest extrem.

Alhora, però, sorprèn el cinisme de l'autor del vídeo. En un article recent (com sempre, en la seva llengua d'origen, després encara es queixaran dels àrabs o dels xinesos en relació a la seva adaptació a la societat catalana), assegura que el vídeo “me l'ha fet un amic”, que no s'esperava aquest ressò. Prou. Aquesta actitud paternalista remou els budells. Ja has fet la gracieta, tothom en parla, ja no podrem tornar a sentir el hit original (que cal dir que s'assembla sospitosament a un de fa vint anys), i el 22 de maig, et votem o no, ens aturarem a llegir el teu nom a la papereta de la gavina.

Espero, ara, responsabilitat cívica. No política: cívica. Deixem els lemes a una banda i presentem propostes per fer d'aquesta ciutat un lloc millor, que és per això pel que teòricament serveix aquest sistema partidista. O és que potser em vaig equivocar, i tot plegat es tracta de maneres d'escalar en la gran empresa de col·locació que és avui dia l'Ajuntament de Tarragona? 

Article escrit per en Josep Maria, militant de la CUP de Tarragona