A Tarragona pedalem que fa pujada

A la majoria de pobles, ciutats, viles... els grans esdeveniments són conseqüència o resultat de polítiques actives. Les programacions, campanyes, treballs... finalitzen o culminen amb un esdeveniment que dóna sentit a tot aquell treball anterior. A Tarragona no sé si pel seu passat romà, o per l’existència del circ romà, les coses finalitzen amb “pa i circ”, sense res més , buides de continguts.

Ja fa dos anys que la ciutat acull la Vuelta a España i recentment el batlle de la ciutat ha manifestat la intenció que Tarragona aculli una etapa del Tour de França. Més enllà que aquests esdeveniments serveixin per recordar-nos que aquest país està sotmès a la voluntat de l'Estat Francès i de l’ Estat Espanyol, o bé per no recordar-nos que a Tarragona la crisi afecta a més d’onze mil persones i que el diner públic es malbarata amb esdeveniments deslocalitzats, el tema que vull tractar és el de l’ús i la promoció de la bicicleta per part de l’Ajuntament.

Per a l'ens municipal, la bicicleta és quasi un element proscrit i així ho diu per exemple l’article núm. 132.3 de l’Ordenança General de Convivència que considera que “des de l’1 d’abril al 30 de setembre i mentre hi hagi llum solar, la bicicleta és un element pertorbador i que els agents de la guàrdia urbana es troben facultats per desallotjar als ciclistes de la platja”. Per tant desconcerta que es vulguin promocionar esdeveniments esportius quan no es fa res envers aquest mitjà de transport urbà ecològic, silenciós, econòmic i saludable. Des de l' ens municipal sembla que prefereixin que la gent es desplaci a la Platja Llarga amb vehicle privat que en bicicleta. Prefereixen que els aiguamolls naturals de la platja llarga siguin un aparcament.

A Tarragona ja fa temps (tímidament) que es reclama carril bici. Enrere queda la idea d’aquell equip de govern (CIU-PP) que deia “per què fer carrils bici, si Tarragona és ple de pujades” (olé diran alguns). La ciutat ha crescut molt, la Rambla ja no és el melic de la ciutat. De Boscos a Bonavista hi ha vuit quilometres sense gairebé desnivell.

Gràcies a l’or negre, el transport amb vehicles de combustibles fòssils cada dia és més car. A Tarragona, el bitllet senzill d’autobús és un dels més cars de l’Estat. La utilització i la promoció de la bicicleta és el que et permetria fer el desplaçament fins a la destinació desitjada. Però aquest desplaçament només es pot fer de forma segura de la casa Audi a la Casa Damm al polígon del Francolí (val a dir que s’ha de travessar dues vegades la N340) que és on trobem l’únic carril bici de la ciutat.
Si es vol passejar en bici pel parc de la ciutat és necessari (ja que no es poden pujar bicis a l’autobús) portar-la dins el cotxe i desplaçar-te fins l'aparcament del parc.

L’única promoció que ha fet l’Ajuntament d’un temps cap aquí és la col·locació d’algun aparcament de bicicletes. Tot i que, de l’aparcament de la plaça de la Font a l’únic carril bici (el del polígon de Riu Clar) hi ha quatre quilometres. I segons l’article 74 de l’ordenança, l’aparcament de bicicletes a les voreres i passeigs ha de ser en un lloc autoritzat i delimitat, per tant, gairebé impossible.

Fa pocs dies l’alcalde va presentar les noves motos amb aspiradors que xuclen els excrements d’animals (aspiradores, per xuclar la merda que deix la Repsol al mar hauria d’haver presentat!) “una ciutat més neta i menys contaminada” va dir. Tarragona és una ciutat amb un alt índex de contaminació (publicat en l’estudi fet per la plataforma Cel Net i la UPC). Si es vol fer una ciutat menys contaminada s’han de potenciar elements com la bicicleta que és un transport beneficiós per a la mobilitat urbana, per la salut pública i per la qualitat de vida.

És necessària la potenciació de l’ús de la bicicleta amb la creació d’itineraris laborals, desplaçaments segurs als pols de treball com pot ser el polígon riu clar o francolí, itineraris lúdico-esportius com pot ser la senyalització i arranjament de camins de l’anella verda (tota l’anella verda incloent la zona de Mas Forès), itineraris comunitaris i de cohesió social que no excloguin cap barri de la zona cèntrica de la ciutat, itineraris interurbans com pot ser la connexió amb la Pineda, Vila Seca, la Canonja, Altafulla...), campanyes de sensibilització, inclusió de nous aparcaments, derogació d’articles de l’ordenança municipal...

Fomentar l’ús de la bicicleta és un plantejament estratègic que serveix per construir un model de ciutat i per construir un model de mobilitat més sostenible.

Marc Ferré